portfoli docent

En aquest article s'argumenta respecte de la possibilitat d'incorporar la component de bioètica aprofitant el caràcter obert del currículum de les matèries optatives del nou batxillerat, i es presenten alguns exemples concrets d'aplicació a l'aula.

En aquest article es descriu un projecte interdisciplinari centrat en la bioètica i desenvolupat amb els alumnes de 4rt d’ESO del col·legi Sant Gabriel de Viladecans des del curs 2016-17, proposat des de les matèries de Biologia i Geologia (impartida per mi mateix), Ciències socials (impartida per en Francesc Serra Gené) i Religió (impartida per en Joan Campmany Llopis).
Aquest projecte ha estat reconegut amb el primer premi de l’edició del 2018 del premi Ética y Ciencia concedit per la Fundació Víctor Grífols i Lucas.

Although the three-dimensional structure is a key determining factor for most of organic compounds properties, nothing but flat representations of those compounds on a blackboard are available for high school students.
Today, technology enables an epic change in that situation. We can now easily generate 3D models of any organic compound to be seen, manipulated on a screen and even printed with a 3D-printer.
First, we must be able to properly communicate with the computer in order to “tell” the machine which is the molecule that we want to model. This communication is easily achieved using a de facto standard language for chemical structures named SMILES™ (Simplified Molecular Input Line Entry System).
SMILES™ is a simplified chemical language which provides easy communication between people and computers.
Once we have coded the molecule using SMILES™ language, we can use dozens of online services for extended functionality, such as getting chemical information, rendering 3D dynamic model on any screen and obtaining a file written in one of the 3D-printing standard formats.
In this talk, we are going to fully reproduce the sequence of actions required to get an onscreen 3D dynamic model and a 3D printable model of any given organic compound.
With this idea on mind, you can easily scale the sequence to your own needs; thus you can teach students to write SMILES™ code, or you can use easily available SMILES™ code of many organic compounds; you may 3D print your models, you can also create collections of compounds models, and so on.
This sequence has been successfully tested with high school students at Sant Gabriel School in Viladecans, near Barcelona, Spain.

La reciente aparición de los grupos de GeoGebra supone un salto cualitativo en las posibilidades que nos ofrece GeoGebra como herramienta didáctica. Si hasta hace poco era indiscutible el carácter de estándar de facto de GeoGebra como instrumento para la enseñanza y el aprendizaje de las matemáticas en la etapa de educación secundaria, ahora los grupos de GeoGebra permiten también gestionar el aula de matemáticas dentro de un Entorno Virtual de Aprendizaje (EVA) centrado en GeoGebra, permitiendo interacciones más ricas de los alumnos entre sí, de éstos con el profesorado o entre el equipo de docentes.
De esta manera, los grupos de GeoGebra constituyen el entorno ideal para facilitar la comunicación en todas las direcciones, potenciar el trabajo colaborativo y agilizar la evaluación del proceso de aprendizaje de los alumnos; todo ello con la máxima flexibilidad y con la posibilidad de ilustrar in situ cualquier concepto matemático con materiales diversos.
En este taller mostraremos los aspectos técnicos de creación y administración de un grupo de GeoGebra, compartiremos ejemplos de nuestro trabajo en este entorno y acompañaremos a los participantes en el proceso de descubrimiento del potencial de esta nueva herramienta.

En el presente artículo se pretende justificar la elección de GeoGebra como herramienta tecnológica esencial en el aula de matemáticas a partir de las posibilidades que ofrece, tanto a los y las docentes como a sus alumnos y alumnas, de vivir una experiencia diferente, con especial incidencia en la motivación y en su capacidad para recuperar la esencia misma de las matemáticas que, en palabras de Cantor, es la libertad.

En aquest article es presenta una experiència d’aula consistent en l’organització d’un concurs de resolució gràfica, mitjançant el GeoGebra, de problemes geomètrics presentats a l’estil dels clàssics sangakus japonesos, per a alumnes de matemàtiques de batxillerat.
La situació de partida dels alumnes inclou un treball previ habitual amb el GeoGebra en diverses modalitats; tant de forma dirigida com a suport de les explicacions del professor, com un ús autònom dels alumnes a partir de petites propostes de descoberta.
Els objectius didàctics d’aquesta experiència són despertar la curiositat dels alumnes per la bellesa de les propietats geomètriques i reforçar la seva confiança i destresa en l’ús del GeoGebra.

En l’actualitat, la facilitat d’accés a les eines informàtiques lliures amb aplicació al món de la química i a les bases de dades de compostos químics a través d’Internet obre la possibilitat –quasi l’obligació– de treballar a l’aula de batxillerat alguns aspectes relacionats amb l’estructura tridimensional dels compostos orgànics d’una forma impensable fa tan sols deu anys.
En aquest article, presentarem dues eines que poden facilitar la incorporació de forma rutinària al treball a l’aula d’aquests nous recursos: el llenguatge SMILES™ i el programari lliure Jmol. Per la seva facilitat d’ús i el seu constant desenvolupament, han esdevingut els dos estàndards de facto utilitzats tant per a les recerques a les bases de dades de compostos orgànics a Internet com per a la seva representació tridimensional i dinàmica.

L’espectacular millora –i abaratiment- en les tècniques de seqüenciació de proteïnes i àcids nucleics que ha tingut lloc d’ençà de la finalització del Projecte Genoma Humà, unida a l’imparable augment de la capacitat de càlcul dels sistemes informàtics, ha permès que laboratoris de recerca de tot el món hagin incorporat la seqüenciació com un recurs rutinari, amb els evidents avantatges que això els suposa.
Aquest fet provoca una generació constant d’informació relativa a seqüències de proteïnes i àcids nucleics lligades a una gran quantitat de dades addicionals i esdevé imprescindible sistematitzar aquest enorme volum d’informació de manera que resulti fàcil i ràpid poder realitzar comparacions (alineaments) entre les dades obtingudes en un laboratori i una biblioteca global de referències compartides. (Luscombe et al. 2001).
Les bases de dades moleculars (BDM) són un conjunt de repositoris de seqüències de pèptids, proteïnes i àcids nucleics, enriquides amb potents eines relacionals, que permeten realitzar tot tipus de consultes creuades de manera automatitzada. De mitjana aquestes bases de dades estan doblant el seu volum d’informació cada quinze mesos.

La situació del sistema educatiu a Catalunya és motiu darrerament de multitud de notícies als mitjans de comunicació, centrades en general en aspectes com ara:

• Les retallades en els recursos econòmics i humans dedicats a l’ensenyament (motivades o no per la crisi econòmica actual).
• Els resultats (dolents) obtinguts pels nostres alumnes en els tests d’avaluació externa del sistema, com ara les proves PISA. (OECD, 2012)
• Els successius canvis d’estructura i curriculars motivats per l’alternança de governs i per la manca de consens de les forces polítiques.

Tots aquests aspectes sovint són tractats amb un component conjuntural i ideològic tan fort que no contribueixen en cap mesura al que hauria de ser el debat central en el món educatiu: quines són les estratègies més adients per a obtenir una millora real en l’aprenentatge dels nostres alumnes?

La presencia masiva de las nuevas tecnologías (TIC) en nuestras aulas supone un reto para el profesorado, dado que la dinámica del aula se ve necesariamente modificada, especialmente por el hecho de que el nuevo escenario supone una relativa autonomía del alumnado en el acceso a la información y, por tanto, un inevitable cambio de rol del profesorado.
Más allá de los denominados libros de texto digitales, el acceso a estos recursos ha de permitir al docente desarrollar un nuevo tipo de actividades hasta hace poco impensables en una aula de secundaria; la exigencia que este hecho supone en términos de competencia digital del profesorado es evidente.
Por otra parte, no se debe perder de vista que la tecnología no ha de ser protagonista por ella misma, sino simplemente un medio para mejorar la comprensión por parte del alumnado de los conceptos químicos correspondientes.
Resulta imprescindible para afrontar esta nueva situación que el docente se plantee un plan personal de formación permanente que le permita estar al día de las herramientas de software más adecuadas así como intercambiar secuencias didácticas concretas que puedan aplicarse con facilidad en el aula.
En esta comunicación, presentaremos una secuencia didáctica apoyada en el uso de software gratuito (SMILES™ – ChemSketch© – Jmol) que permite generar y manipular de forma sencilla modelos tridimensionales virtuales de cualquier molécula, con el objetivo de facilitar la comprensión por parte del alumnado de algunos aspectos de química estructural.

El passat 12 de febrer es va celebrar a Barcelona la I Olimpíada de Biologia de Catalunya (http://olimpiadadebiologia.cat), competició de coneixements del currículum de la matèria de biologia de segon de batxillerat, estructurada en dues proves: una primera part teòrica, consistent en cinquanta preguntes de resposta tancada, i una segona part pràctica, de resolució de problemes amb manipulació de material de laboratori

Ja fa temps que les noves tecnologies (TIC) són presents a l’aula, però sovint simplement es tracta de substituir el format paper per un format digital, sense cap valor afegit. Nosaltres pensem que cal anar més enllà i cercar aplicacions d’aquestes noves tecnologies que realment impliquin un canvi metodològic en el professorat i una millora en la comprensió de conceptes complexos per part de l’alumnat.
En aquest article, volem compartir una experiència d’aula basada en la pràctica docent reflexiva i consistent en l’ús de programari gratuït que permet la generació de models moleculars de compostos orgànics, la seva representació tridimensional i la seva manipulació.